FETS HISTÒRICS (3). El barranquet de la Sang

 

                                                                                                                       foto arxiu Rafael Boscà

 Nom que rep l’emplaçament  on suposadament brollava la sang provocada a la lluita de les tropes de Jaume I contra els sarraïns   d’Al Azraq i que fou descrita en la Crònica Reial.  La batalla de la Sang del 1276. D’ella s’assegurà que de tan despietada,  el roig fluït  vessat per les víctimes brollava per la fondalada. En aquell enfrontament està documentat que 500 genets i 3000 infants àrabs van vèncer a la cavalleria croada.

«Van marxar, doncs, de Xàtiva En García Ortiz, el maestre del Temple i tots els cavallers i peons que els acompanyaven. dirigint-se  cap a Llutxent, on van arribar rendits de calor i de cansament, ells i els cavalls, pel molt que havien corregut i pel excessiu calor que havia regnat aquell dia. En entrar en el terme del poble, van descobrir a l'enemic, en número de quatre-cents a cinc-cents cavalls, i més de tres mil infants: van arremetre els nostres contra els moros; però el resultat va ser que van morir en la refrega don García Ortiz de Azagra, el seu fill don Bernat  d’ Entença, amb molts altres cavallers i peons(...) . . »

(Crònica, cap. 559, adaptada)

 Abel Soler (pàg. 70)[1] insinua que les pintures aparegudes al Palau Castell i que estan pendents de restaurar podrien simbolitzar, entre altres  aspectes, aquesta cruenta batalla. Tant de bo si algun dia es completara la fase d’estudi  amb un projecte de restauració que ens regale l’oportunitat de comprovar in situ aquestes belleses del palau  ocultes entre capes de pintura. Un treball iniciat per Aurora Inmaculada Rubio Mifsud  i María Antonia Zalbidea Muñoz des de la Universitat Politècnica de València i divulgat a través de diferents ponències.[2]

---

[1]  SOLER, Abel. La Vall d’Albaida en temps de Jaume I

[2] La policromía que se puede observar a más de dos metros de altura presenta un programa decorativo de escenas de caballerías, enmarcadas en la zona superior e inferior por cenefas con elementos geométricos como son lacerias, cintas perladas y frisos dentados, y motivos vegetales. La parte inferior se encuentra decorada un gran cortinaje a modo de trampantojo que cubriría todo el lienzo murario hasta nivel del suelo. La parte central, de las escenas figurativas responden a episodios de batallas, torneos o justas medievales. Encontramos varios episodios, siempre mutilados, donde se pueden distinguir ya sea un caballero musulmán que porta un escudo poli lobulado [..] u otro cristiano que porta un banderín, todos ellos a caballo.  

Aurora Inmaculada Rubio Mifsud  i María Antonia Zalbidea Muñoz del Departamento de Conservación y Restauración. Instituto Universitario de Restauración del Patrimonio de la Universitat Politècnica de València.EMERGE 2014 - JORNADAS DE INVESTIGACIÓN EMERGENTE EN CONSERVACIÓN Y RESTAURACIÓN DE PATRIMONIO: (Valencia del 22 al 24 de septiembre de 2014) (Congreso)