ACTIVITATS HUMANES(3). L' hort Vell

 

                                                                                                                                                                                 Foto Rafael Boscà

·          El concepte d’hort és més reduït del que pot donar a entendre horta. El que tenen els dos en comú és la possibilitat de disposar d’aigua per al treball de la terra. El de l’hort Vell està a les acaballes del barranc del Trensano, on hi ha una mena d’assut que retenia l'aigua per poder  regar les terres dels voltants. El sistema de distribució d’aigua per a ús agrícola establit pel nostre terme és un clar exponent dels regadius històrics d’Al Andalus. Aquesta modalitat de reg és una  interessant herència andalusina i fa palesa la importància que atorgaven al cultiu intensiu dels terrenys pròxims a punts d’humitat. A La Vall d’Albaida ens han quedat moltes mostres d’aquest deler àrab  per les hortes. L’Horta Vella d’Aielo, del Llombo a Ontinyent, a Terrateig, a Montitxelvo. Un ecosistema amb una interessant arquitectura hidràulica que aprofita l’aigua de les fonts i de les  escorrenties i que si calia   fussava en les entranyes de la terra per extraure-la formant uns túnels anomenats alcavons. 

 En definitiva, un element que singularitza la lluita que Llutxent sempre ha mantés contra l’escassesa hídrica. Això sí,  amb no poc esforç i enginy,  ha sabut evolucionar per  anar  configurant un paisatge agrari mixte, clàssic de la transició litoral interior (hortes, cítrics, arbres fruiters, oliveres). Poca broma.

 Pura supervivència.