Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: setembre, 2020

ACTIVITATS HUMANES. El forn del Campanar

Imatges
  La població des de temps immemorial desenvolupa al medi tot tipus d’activitats. La necessitat comunicativa obliga a ficar un nom als diferents indrets on es desenvolupa allò que realitza. A mesura que canvien l’estructures econòmiques i socials canvia la rellevància de l’espai del terme, però el seu nom , més o menys actiu,   perdur a.                                                                                                                                  foto Rafael Boscà ·           el forn del Campanar. NE .  Els forns de calç darrerament han adquirit un protagonisme especial al si del patrimoni local. Són els vestigis d'una important activitat econòmica d'altre temps, Actualment formen part d'una xarxa patrimonial protegida i integrada en un particular enfocament cultural i turístic  El llibre Pedra i calç [1] editat per l’ajuntament de Llutxent va retre un meres cut homenatge als esforçats calciners i dona bon compte de la importància que va tindre la cu

EL TOPÒNIM LLUTXENT

Imatges
                                                                                                                                          Foto: Rafael Boscà Comptat i debatut,   anem   a la faena. Comencem, com no podia ser d’altra manera, pel nom de la localitat que protagonitza aquesta aproximació toponímica.   Llutxent és un vocable que prové del llatí. Sanchis Guarner a la seua Gramàtica valenciana (pàg 37) [1] així ho apuntava. Derivaria del nom romànic Lucius. Significaria   doncs, lloc de Lucius.   Abel Soler en La Vall d’Albaida en temps de Jaume I   parla de la vil·la romana Luciana, desapareguda entre els segles III i IV al recer de la crisi   de l’Imperi   Romà. Tanmateix no és l’única hipòtesi,   d’altres filòlegs apunten com origen ”lluc” (muntanya menuda) i fins i tot “llum” com a lloc brillant i amb molta claror.   De totes les hipòtesis la primera teoria és la més acceptada. Al llibre “Toponímia, Geografia i Cartografia” del mallorquí Vicenç M. Rosselló comenta,

PLANIFICACIÓ DE LES PUBLICACIONS

Imatges
  Amb la intenció d’animar a la participació del públic lector avancem el contingut dels topònims a presentar. Insistim que sol publicarem al blog una part   representativa dels topònims de Llutxent   agrupats per temes. Per evitar una planificació massa extensa anem a presentar   la temporalització de publicacions previstes per a l’actual any.   A les acaballes de l’any 2020 completarem la que fa referència al 2021.  Presentació........................ 4   de   setembre Planificació....................... 11 de   setembre  El topònim Llutxent El nom de Llutxent........... 18   de setembre   Activitats humanes el forn del Campanar....... 25   de setembre l’Almàssera..................... . 2   d’octubre l’hort Vell......................... 9   d’octubre   Fets històrics Calataiud...................... .... 16   d’octubre el pont del Rei................... 23 d’octubre el barranquet de la Sang... 30   d’octubre  Antropònims Foia Boscà..................... .

PRESENTACIÓ . LA TOPONÍMIA DE LLUTXENT

Imatges
  Foto Rafael Boscà El projecte en què està ocupat el col·lectiu cultural El Surar intenta recopilar la toponímia local de Llutxent.   Una iniciativa pensada en una vessant divulgativa per tal de fixar un corpus de paraules transmeses al llarg del temps i que formen part de la nostra cultura i per tant dels nostres objectius com a associació cultural. El patrimoni cultural d’un poble no sols comprén   les obres d’art materials també deu contemplar   les    creacions anònimes, sorgides des de l’ànima popular. Des de la promulgació de la Llei 10/2015, del 26 de maig   per a la protecció del Patrimoni Cultural Immaterial, els noms tradicionals dels llocs, o siga, els topònims amb què la col·lectivitat humana   que hi viu coneix i identifica el territori on habita,   són reconeguts com a patrimoni cultural immaterial . Són una font important de memòria que fomenta la cohesió i identitat d’un grup social. Raons suficients per justificar la necessitat   del seu estudi i protecció. I en