COL.LECTIU CULTURAL "EL SURAR"

  La població des de temps immemorial desenvolupa al medi tot tipus d’activitats. La necessitat comunicativa obliga a ficar un nom als diferents indrets on es desenvolupa allò que realitza. A mesura que canvien l’estructures econòmiques i socials canvia la rellevància de l’espai del terme, però el seu nom , més o menys actiu,   perdur a.                                                                                                                                  foto Rafael Boscà ·           el forn del Campanar. NE .  Els forns de calç darrerament han adquirit un protagonisme especial al si del patrimoni local. Són els vestigis d'una important activitat econòmica d'altre temps, Actualment formen part d'una xarxa patrimonial protegida i integrada en un particular enfocament cultural i turístic  El llibre Pedra i calç [1] editat per l’ajuntament de Llutxent va retre un meres cut homenatge als esforçats calciners i dona bon compte de la importància que va tindre la cu

  Foto Rafael Boscà El projecte en què està ocupat el col·lectiu cultural El Surar intenta recopilar la toponímia local de Llutxent.   Una iniciativa pensada en una vessant divulgativa per tal de fixar un corpus de paraules transmeses al llarg del temps i que formen part de la nostra cultura i per tant dels nostres objectius com a associació cultural. El patrimoni cultural d’un poble no sols comprén   les obres d’art materials també deu contemplar   les    creacions anònimes, sorgides des de l’ànima popular. Des de la promulgació de la Llei 10/2015, del 26 de maig   per a la protecció del Patrimoni Cultural Immaterial, els noms tradicionals dels llocs, o siga, els topònims amb què la col·lectivitat humana   que hi viu coneix i identifica el territori on habita,   són reconeguts com a patrimoni cultural immaterial . Són una font important de memòria que fomenta la cohesió i identitat d’un grup social. Raons suficients per justificar la necessitat   del seu estudi i protecció. I en