FETS HISTÒRICS (1) Calataiud
El bagatge històric de la nostra localitat ens ha atorgat un protagonisme rellevant al llarg de la trajectòria en el temps. Gran part del nostre patrimoni naix lligat a l’esdevenir històric que ens caracteritza. Palau Castell, ermita, convent, basílica o castell Vell són els edificis emblemàtics que ens enorgulleixen. Tots ells estan emmarcats en una sèrie de fets que també arreplega la toponímia local.
·
Calataiud NE. Encara que apareix en l’apartat de fets històrics estem parlant d’un antropònim. A primer cop de vista sembla estrany que aparega aquesta localitat saragossana en el nom d’un partida. Però de bell nou la història pot donar resposta a aquestes situacions difícils d’interpretar. Anem a situar-nos de nou en època jaumina. Per entendre-ho caldria posicionar-se en un entorn de mobilització militar al si de la Corona d’Aragó al segle XIII en plena reconquesta del futur regne de València. Els membres de la noblesa devien respondre per l’obligació feudal que marcava els costums de l’época. Durant un període de dos mesos a l’any aportaven les hostes de cavallers, peons i escuders de forma gratuïta. Una altra mena de mobilització del moment era la voluntària que normalment obligava a la Corona a pagar alguna espècie de salari al noble corresponent. Aquesta despesa era molt gravosa per a Jaume I. La solució més pràctica era el pagament amb el repartiment de terrenys i béns conquerits. Està documentat al llibre del Repartiment la donació de dos alqueries, Benimantell i Beniabdon, a la nostra comarca i a més, col·laboradors aragonesos reben terres a Otos, l’alqueria de la Carbonera (1248).
Una altra modalitat emprada per assegurar-se la vinguda d’immigrants a treballar les terres eren les cartes de poblament mitjançant les quals s’establien una mena de contracte entre el senyor de les terres i els pobladors on constaven els drets i deures mutus. Sistema de poblament implantat especialment a la zona de Castelló però que per les nostres contrades no s’aplicà.
Al 1473 el baró de Llutxent era Nicolás de Próixita i Pérez de Calataiud. Probablement l’origen del senyor feudal va marcar el nom de la partida situada al repeu de la penya Llarga, camí del Rafal.
Altra hipòtesi caldria sustentar-la amb la potencialitat que la ramaderia aragonesa ha manifestat al llarg del temps. Recordem l’expressió “bajar al reino” originària de l’època medieval i que dona bon compte de com eren d’atractives les terres atemperades valencianes per als ramaders aragonesos. La necessària trashumància i la cerca de sesters i abeuradors atorgà a la partida de Calataiud un sentit per relacionar-la amb la història i costums aragoneses.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada