EL TOPÒNIM LLUTXENT

 

                                                                                                                                        Foto: Rafael Boscà

Comptat i debatut,  anem  a la faena. Comencem, com no podia ser d’altra manera, pel nom de la localitat que protagonitza aquesta aproximació toponímica.

 Llutxent és un vocable que prové del llatí. Sanchis Guarner a la seua Gramàtica valenciana (pàg 37)[1] així ho apuntava. Derivaria del nom romànic Lucius. Significaria  doncs, lloc de Lucius.  Abel Soler en La Vall d’Albaida en temps de Jaume I  parla de la vil·la romana Luciana, desapareguda entre els segles III i IV al recer de la crisi  de l’Imperi  Romà. Tanmateix no és l’única hipòtesi,  d’altres filòlegs apunten com origen ”lluc” (muntanya menuda) i fins i tot “llum” com a lloc brillant i amb molta claror. 

 De totes les hipòtesis la primera teoria és la més acceptada. Al llibre “Toponímia, Geografia i Cartografia” del mallorquí Vicenç M. Rosselló comenta, ficant com exemple Llutxent, l’evolució d’antrotopònims per influència àrab. Afirma que la transformació de masculins llatins  acabats en  en   per influència del català dels repobladors es transformaria en  ent.  Llavors,  un nom d’origen llatí, transformat per l’ocupació dels musulmans i rematat pel català de les famílies provinents del Principat. Sobre el dígraf “ll” que inicia el vocable Vicenç també formula la seua hipòtesi: «Més discutible és la grafia adoptada Llutxent ja que roman el dubte de si l’escriptura Lutxent era fruit  dels sistema gràfic( inicial= L) o corresponia realment a una pronúncia  que ara podem sentir” (pàg 27)[2]

Al llarg del temps la il·lustre vila ha rebut diferents denominacions que s’han vist reflexades de diferents formes :, Lucencia, Luxent (apareix, segons Rafael Canet Canet, pàg 8[3] en un llibre de colacions datat al 1341), Lucen, Luchent, Luchente fins que al 1980 fixa el seu nom oficial en Llutxent.

Fet i fet, arriba un moment que calia normalitzar el topònim i recuperar la valenciania genuïna que l’identifica. El primer equip de govern de la democràcia postfranquista liderat pel batle Honori Estornell Canet inicia les gestions per oficialitzar el nom de Llutxent al 1979.L’informe positiu del departament de lingüística de la Universitat de València dona llum verda en agost del 1980 per canviar el nom de Luchente per l’actual.



[1] SANCHIS GUARNER, Manuel. Gramàtica valenciana. Altafulla (1950)

[2] VICENÇ M. ROSSELLÓ Toponímia, Geografia i Cartografia. Universitat de Valencia(2004)

[3] CANET CANET,  Rafael Llutxent. Semblanza humana y resumen histórico.. 1988

 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

PRESENTACIÓ . LA TOPONÍMIA DE LLUTXENT

El Surar reactiva el seu blog amb el projecte de la toponímia local