ACTIVITATS HUMANES. El forn del Campanar

 La població des de temps immemorial desenvolupa al medi tot tipus d’activitats. La necessitat comunicativa obliga a ficar un nom als diferents indrets on es desenvolupa allò que realitza. A mesura que canvien l’estructures econòmiques i socials canvia la rellevància de l’espai del terme, però el seu nom , més o menys actiu,  perdura.

 

                                                                                                                               foto Rafael Boscà

·         el forn del Campanar. NE Els forns de calç darrerament han adquirit un protagonisme especial al si del patrimoni local. Són els vestigis d'una important activitat econòmica d'altre temps, Actualment formen part d'una xarxa patrimonial protegida i integrada en un particular enfocament cultural i turístic  El llibre Pedra i calç [1]editat per l’ajuntament de Llutxent va retre un merescut homenatge als esforçats calciners i dona bon compte de la importància que va tindre la cuita de forns. «Els vestigis de la producció calcinera en algunes localitats de la comarca (a Llutxent existeixen més de 50 forns inventariats al seu terme) fan palesa la importància  que tingué en altres temps aquesta activitat.»

Aquest forn del Campanar és un més de la xarxa.  Té dos boques i  deu el  nom a l’objectiu amb què va ser cuit. Al 1923 el veïnat va col·laborar massivament per aixecar un forn amb què aconseguir la calç que va permetre construir l’actual campanar. Pel que sembla no es va aconseguir al primer intent. Un forn enfonsat al costat del del Campanar és testimoni de les dificultats que van tindre per coure aquest projecte col·lectiu.



[1] VVAA Pedra i calç Ajuntament de Llutxent Caixa Ontinyent ( 2018).

 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

PLANIFICACIÓ TOPONÍMIA 2021

EL TOPÒNIM LLUTXENT