BOTÀNICA (1). El pouet de Fancanoll

 


Encetem un apartat dedicat als noms lligats al món de la botànica. En un poble com Llutxent on el cognom més present ( Canyet Canet llatí Canna  i Cannetum seria lloc poblat de canyes)  prové d’una planta no podia faltar un relació de noms relacionats amb la vegetació.

El pouet de Fancanoll  entenem que és un topònim format per l’aglutinació de fang i fenoll. Lògic coneixent la zona humida i argilosa que descriu el topònim. Un punt del terme on en temps passats anaven les dones a llavar la roba.

Una de les investigacions més motivadores d’un historiador és ubicar l’origen d’un assentament poblacional. Si a més es data en temps llunyans el fet encara el fa més atractiu. Al monogràfic In Obsidione de Luxen de la col·lecció El cau de la Rabosa Alex Ordiñana i Fede Oriola busquen altra alternativa, potser complementària, a les Poasses. Establixen  suposicions els animen a afirmar que al pou de Fancanoll es podria ubicar un assentament romà  datat en la segona meitat del segle I i abandonat a la fi del segle IV o primeries del V. Hipòtesis realitzades arran l’observació de peces trobades de ceràmica sigil·lada i de tegulae[1].



[1] La ceràmica sigilata és una modalitat típicament romana i que es caracteritza  per la seua finor i tonalitat rogenca i que està coberta d’una argila fina decorad i que solia dur el segell de l’artesà.

La tegulae fa referència a teules de coberta de l’època del romans.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

PRESENTACIÓ . LA TOPONÍMIA DE LLUTXENT

EL TOPÒNIM LLUTXENT

El Surar reactiva el seu blog amb el projecte de la toponímia local