BOTÀNICA (4). La Poletana

 

                                                                                                                             Foto.- Rafael Boscà

   

Possible hipocorístic de Napolitana. És a dir una deformació vulgar de la paraula original que l’acurta. La napolitana és una  varietat de figuera molt apreciable entre els pobletans que deu el seu nom a la ciutat d’origen, Nàpols. Qui sap si l’aportaren  les famílies italianes que van regir la baronia? Aprofitem l’entrada per fer una ressenya sobre aquesta família italiana, els Próixita i paral·lelament fem un bocí d’història  de la llengua i de la cultura històrica. Ens basarem en el treball [1]Los Próxita. Un linaje de origen napolitano en el Reino de Valencia de Ricardo Santarrufina.  Paga la pena d’esbossar  una aproximació a la casa nobiliària dels Pròixites d’origen napolità,   especialment en la trajectòria del llinatge que es relaciona amb la baronia de Llutxent.

Apareixeren al segle XIII per entrar en primera línia política i militar ficant-se al servei de la Corona d’Aragó. L’esdevenir militar els condueix fins al Regne de València on feren arrels gràcies a la protecció que reberen de la monarquia que li agraí amb senyorius i promoció social el seu suport.

El primer napolità en escena és en Joan de Próixita. Una intensa gestió diplomàtica que partia des de la península itàlica el col·loca en un dilema continuar amb activitat en la corona de Sicília o seguir fidel a Jaume II que havia renunciat a ser rei de Sicília en favor de Frederic II. Optà pel seguiment jaumí la qual cosa li reportà a la concessió de la baronia  de Llutxent i les de Palma i Ador en agraïment a la col·laboració en les campanyes bèl·liques.

Els descendents de Joan prosseguiren ampliant patrimoni i terres tant en el Regne de València com a Sicília. Continuaren en un entorn proper al rei prestant serveis militars, polítics i econòmics. A més establiren una política matrimonial que els lligà a la noblesa peninsular. Un d’ells,  Olf de Próixita,  consolidà la trajectòria convertint-se en virrei de Sardenya i portantveus de general governador de València.

Amb Juan Francisco de Próixita i Centelles, fill de Nicolàs i net d’En Joan de Pròixita començà el declivi de la família. Sorgí un problema personal amb Pedro Maça de Liçana i s’iniciaren les hostilitats entre dues de les principals famílies de la noblesa valenciana. La participació en diferents campanyes militares dilapidaren la brillant posició econòmica. Per fer front a les despeses militars es vegeren forçats a vendre a  Pedro Maça de Liçana la baronia d’Alberic i la de Llutxent.

A partir d’ací s’inicià una intensa activitat política que atorgà als Próixita un protagonisme notable que s’allarga fins l’Edat Contemporània al Regne de València.



·         [1] SANTARRUFINA RICARDO Los Próxita. Un linaje de origen napolitano en el Reino de Valencia Estudis. Revista de Historia Moderna, 40, 2014, pp. 237-254. I.S.S.N. 0210-9093.

 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

PRESENTACIÓ . LA TOPONÍMIA DE LLUTXENT

EL TOPÒNIM LLUTXENT

El Surar reactiva el seu blog amb el projecte de la toponímia local