BOTÀNICA 2. El Surar

 
                                                                                                                                       Foto Rafael Boscà

La natura a poc a poc ens retorna el que es va endur el maleït agost del 2018. I afortunadament les pinzellades verdes van tapant el negre llenç. En aquesta ocasió comentarem la partida que dona nom a la nostra associació.

És l’indret on s’ubica el pla de les Sureres més meridional del País Valencià. Al 1883 es troba el topònim com una partida del terme. El llutxentí José  Canet de Jacinto posseïa 10 fanecades plantades de figueres, oliveres i vinya a la partida del “Surar” segons consta en l’arxiu particular de Federico Moreno. [1]

Adjuntem la descripció del paratge natural elaborada per la Conselleria de Medi Ambient i que consta en el seu web[2].

Declarat per Acord del Consell de la Generalitat de data 4 de març de 2005, el Paratge Natural Municipal del Surar, amb una superfície de 837,81 ha, es troba als termes municipals de Pinet i Llutxent, a la província de València. El paratge natural municipal es troba contigu al Paratge Natural Municipal de Parpalló-Borrell.

El Surar constitueix la sureda més meridional de les existents en la Comunitat Valenciana. Està constituït per una sèrie de bosquets oberts que són les restes de boscos antics més estesos i presenta la peculiaritat que, a diferència dels que s’ubiquen més al nord del nostre territori, aquest habita sobre sòls evolucionats a partir de substrats calcaris. L’alzina surera és una espècie pròpia de sòls silicis, i l’únic motiu que pot explicar la seua presència ací és l’intens rentatge dels sòls a causa de l’alta pluviometria que registra la zona. Això provoca la descarbonatació i acidificació que han fet possible que s'hi desenvolupe. La vegetació que l’acompanya també el diferencia respecte del que podem trobar en altres suredes valencianes, així es troben absents espècies silicícoles, com ara el bruc arbori i altres, i apareixen, en canvi, altres espècies pròpies de carrascars, com ara el matapoll, el coscoll, el romer, etc.

Presenta també una rica fauna, característica de les zones de matoll mediterrani.

Està inclòs en la Proposta de llocs d’interés comunitari (LIC) denominat Serres del Montdúver i la Marxuquera, també inclou les microreserves de flora denominades: Pla de Junquera i Els Miradors.

A tot aquest indubtable interés científic, referendat per la intensa activitat investigadora desenvolupada en la zona, cal afegir l’indubtable atractiu turístic: el paratge se situa en l’àmbit de la serra Marxuquera, a uns 600 metres d’altitud, a la capçalera d’una sèrie de barrancs que conflueixen en el riu de Pinet, i ofereix belles panoràmiques de muntanyes elevades i profunds barrancs encaixats. Per tot això és, sens dubte, un lloc de visita recomanable a tots aquells aficionats a l’excursionisme.



[1] MORENO  Federico Arxiu particular. Lligall. 1883

[2]http://www.agroambient.gva.es/va/web/parajes-naturales-municipales/pnm-el-surar-llutxent-pinet

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

PRESENTACIÓ . LA TOPONÍMIA DE LLUTXENT

EL TOPÒNIM LLUTXENT

El Surar reactiva el seu blog amb el projecte de la toponímia local