Alfons Roig és homenatjat a l'escola de Llutxent
Com
enguany s’acompleixen 25 anys de la mort del rector Alfons Roig i
Izquierdo El col.lectiu cultural d’ El Surar vol participar en l’homenatge organitzat des de l’escola pública de Llutxent. Per tant
abans que acabe l’nay natural anirem publicant els treballs realitzats per l’alumnat
del centre inspirats en el llibre del homenatjat Alfons Roig i que du per títol
“Ronda dels veïns de l’ermita”.
Alfons Roig a banda de capellà, va ser escriptor, crític
d’art i un gran apassionat dels nous corrents artístics dels anys cinquanta i
seixanta. Nascut a Bétera l’any 1903, va
ser ordenat el 1926. Llicenciat en
Arqueologia Cristiana va ampliar estudis a París, on conegué els artistes més
famosos del seu temps. Fou rector de les parròquies de Pinet i de Sant Joan de
Ribera de València i a part de la seua tasca pastoral, fou professor a l’Escola
Superior de Belles Arts de Sant Carles de València i al Seminari Metropolità de
Montcada,. Com a estudiós i investigador de l’art modern, Alfons Roig impartí
nombroses conferències en diverses ciutats d’Espanya. Va ser fill adoptiu de
Llutxent, on visqué, des del 1969 al 1987 (que morí) en l’ermita de la Mare de
Déu de la Consolació.
Per començar vos incloguem els versos finals del llibre “Ronda
dels veïns de l’ermita”.
Festa final
Dibuix realitzat per l'alumnat |
Jo n'estic segur! Vindrà un jorn en què aquest
veïnat humà i fantàstic, bocabadat davant
el "castell i les carcasses" que serveixen de
cloenda a les grans festes, prendrà el vol de la
realitat desitjada i esdevindrà espectador i
protagonista de la seua aventura.
Assistirem a l'alegria de la celebració entre
amics, tot saludant la majoria d'edat, la
independència resolta en llibertat.
Ells, tot trencant el cerclat, obriran la gàbia i
faran niu més enllà del que podem veure, en altres
camps, altres països, altres mons. Per què no?
El seu ball, les seues ànsies portaran sarau a
tot arreu i eternitzaran la plàcida conversa i el joc
arriscat i els dons que ens ofereixen.
Perpetuant-se en mans del vent, arrelaran a les
ciutats que estimen la pau i la justícia i dansaran
com cíclops vigilants amb la ferma arquitectura
dels pobles del futur.
Potser al seu viatge sideral veuran les ciutats
que somiaren Plató, Tomàs Moro i Campanella i,
corifeus de la utopia, cediran gentilesa i amabilitat,
bellesa nova i llenguatge nou, fruits naturals de la
seua presència.
Si tot això vol dir que l'ermita quedarà òrfena,
sense arbres, com orfes han restat les muntanyes
amb llur absència, avisarem des d'ara que res no
podran aconseguir les mans assassines que els
ataquen amb foc, ni el dany gratuït, ni el pas del
temps, perquè són eterns.
Al capdavall, si algun dia no miren de reüll el
rellotge de sol, hi seran on es mengen les coquetes
amb mel, a l'Olimp dels Déus, aconseguida per fi
la llibertat total.
Escolte una música xiulant al seu brancatge i
endevine més música i més música encara.
És una sort tenir un bon veïnat.
veïnat humà i fantàstic, bocabadat davant
el "castell i les carcasses" que serveixen de
cloenda a les grans festes, prendrà el vol de la
realitat desitjada i esdevindrà espectador i
protagonista de la seua aventura.
Assistirem a l'alegria de la celebració entre
amics, tot saludant la majoria d'edat, la
independència resolta en llibertat.
Ells, tot trencant el cerclat, obriran la gàbia i
faran niu més enllà del que podem veure, en altres
camps, altres països, altres mons. Per què no?
El seu ball, les seues ànsies portaran sarau a
tot arreu i eternitzaran la plàcida conversa i el joc
arriscat i els dons que ens ofereixen.
Perpetuant-se en mans del vent, arrelaran a les
ciutats que estimen la pau i la justícia i dansaran
com cíclops vigilants amb la ferma arquitectura
dels pobles del futur.
Potser al seu viatge sideral veuran les ciutats
que somiaren Plató, Tomàs Moro i Campanella i,
corifeus de la utopia, cediran gentilesa i amabilitat,
bellesa nova i llenguatge nou, fruits naturals de la
seua presència.
Si tot això vol dir que l'ermita quedarà òrfena,
sense arbres, com orfes han restat les muntanyes
amb llur absència, avisarem des d'ara que res no
podran aconseguir les mans assassines que els
ataquen amb foc, ni el dany gratuït, ni el pas del
temps, perquè són eterns.
Al capdavall, si algun dia no miren de reüll el
rellotge de sol, hi seran on es mengen les coquetes
amb mel, a l'Olimp dels Déus, aconseguida per fi
la llibertat total.
Escolte una música xiulant al seu brancatge i
endevine més música i més música encara.
És una sort tenir un bon veïnat.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada