Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2020

FAUNA (1). La mallada del bou

Imatge
  Foto.- Rafael Boscà En aquesta ocasió encetem un apartat dels noms dels llocs inspirat en el món animal. Aquestos éssers també han sigut   uns significatius generadors de noms toponímics. En l’onomàstica reben el nom de zootopònim. A diferència de les plantes, els animals presenten una mobilitat que pot situar-los en llocs diversos. Aleshores el topònim sol respondre a criteris de morada o estança habitual. Alguns d’ells difícils d’imaginar actualment.     Comencem amb la mallada del Bou.Situada al nord-est del terme. A la dreta de la carretera de Pinet. Una mallada és un espai arrecerat on reposen els pastors i les seues raberes. Hom apunta per mallada la major   capacitat per hostatjar el ramat per diferenciar-la d’un simple arrimall. Evidentment, ens fa pensar en el castellà ‘majada’ que tants topònims bateja arreu de la Península. Pel que fa a la seua etimologia, Coromines (Diccionari etimològic català,  pàg. 397 i 398). Mallada ‘lloc on jeu el bestiar etc.’, mot valencià

BOTÀNICA (4). La Poletana

Imatge
                                                                                                                               Foto.- Rafael Boscà     Possible hipocorístic de Napolitana. És a dir una deformació vulgar de la paraula original que l’acurta. La napolitana és una   varietat de figuera molt apreciable entre els pobletans que deu el seu nom a la ciutat d’origen , Nàpols. Qui sap si l’aportaren   les famílies italianes que van regir la baronia? Aprofitem l’entrada per fer una ressenya sobre aquesta família italiana, els Próixita i paral·lelament fem un bocí d’història   de la llengua i de la cultura històrica. Ens basarem en el treball [1] Los Próxita. Un linaje de origen napolitano en el Reino de Valencia de Ricardo Santarrufina.   Paga la pena d’esbossar   una aproximació a la casa nobiliària dels Pròixites d’origen napolità,    especialment en la trajectòria del llinatge que es relaciona amb la baronia de Llutxent. Apareixeren al segle XIII per entrar en primera líni

BOTÀNICA (3). L'era de la Figuereta

Imatge
                                                                                                                                                                               Foto. Rafael Boscà  Temps ha, on hui s’assenta el dipòsit municipal de l’aigua potable, es podia vore una era i una figuera, reconeguda amb el nom d’era de la Figuereta. Una era és una superfície   aplanada i ferma, normalment de forma circular, on s’escampaven els llegums per poder batre’ls i separar la palla del gra. Algunes d’elles han complementat eixa funció agrícola amb una altra més lúdica.   A la Creueta o al Tros, entre altres, les eres mantenien uns muntons de palla que permetien a la xicalla divertir-se fent volantins sobre ella. Especialment en celebracions pasqüeres eren els llocs designats per anar a “arrullar la mona”.