Entrades

BOTÀNICA (1). El pouet de Fancanoll

Imatges
  Encetem un apartat dedicat als noms lligats al món de la botànica. En un poble com Llutxent on el cognom més present ( Canyet Canet llatí Canna   i Cannetum seria lloc poblat de canyes)   prové d’una planta no podia faltar un relació de noms relacionats amb la vegetació. El pouet de Fancanoll  e ntenem que és un topònim format per l’aglutinació de fang i fenoll . Lògic coneixent la zona humida i argilosa que descriu el topònim. Un punt del terme on en temps passats anaven les dones a llavar la roba. Una de les investigacions més motivadores d’un historiador és ubicar l’origen d’un assentament poblacional. Si a més es data en temps llunyans el fet encara el fa més atractiu. Al monogràfic In Obsidione de Luxen de la col·lecció El cau de la Rabosa Alex Ordiñana i Fede Oriola busquen altra alternativa, potser complementària, a les Poasses. Establixen  suposicions els animen a afirmar que al pou de Fancanoll es podria ubicar un assentament romà  datat en la segona meitat del segle

ANTROPÒNIMS (3). La Catalana

Imatges
                                                                                                                                                                               Foto Rafael Boscà El pla de la Catalana. El llinatge Català és lògicament i perfectament atribuïble al procés de repoblació impulsat per Jaume I. Aprofitem l’entrada per afegir un breu comentari sobre el substrat lingüístic de la nostra forma de comunicar-nos. Ens basarem en un article de Joan Veny [1] Caldria partir d’abans de l’arribada del llatí. Els conqueridors romans mostraren un superioritat cultural materialitzada en la romanització. La llengua també fou sotmesa a aquest procés i els pobles indígenes abandonen la seua llengua i la substitueixen pel llatí. Això sí, algunes paraules de la seua parla es van mantindre. Balma, coma, clot són exemples de elements que s’han incorporat a la nostra llengua. Moltes   d’aquestes paraules estan relacionades amb el món de la terra, a partir d’activitats ramaderes i

ANTROPÒNIMS (2).La foieta de Bruno

Imatges
    Una foia menuda molt   allunyada del nucli urbà, tocant terme de Marxuquera i que no fa molts anys encara es conreaven 16 bancalets. Mampresa inaudita si analitzem el lloc i la distància on s’hi troba. No debades   Cavanilles al segle XVIII es feia creus quan observava   en la nostra comarca com eren d’esforçats els homes de la terra . « Échase de ver por todas partes la industria é intel·ligència del cultivador, y se recrea el ánimo al considerar que la aplicació de aquellos hombres compite con la bondad del terreno, y que la superficie entera del valle anuncia a   cada paso la constancia y loable codicia de los habitantes los quales han complanado cerros, o formando en ellos graderías de campos anivelados, han reducido a cultivo sitios reputados estériles ; ... » , [1] [ 1] Les Observacions de Cavanilles (Valle de Albayda) 1797   El botànic valencià Antonio Josef Cavanilles. comença a recórrer Espanya l'any 1791per encàrrec de Carles IV per a examinar els veg

ANTROPÒNIMS (1). La foia Boscà

Imatges
                                                                                                                                                                            foto Domingo Boscà Són antropònims els noms que designen pròpiament l’individu,   els que n'indiquen la família i els propis malnoms. Els bancals, casetes i corrals solien identificar-se   pel antropònim. Encetem aquesta part del treball amb la foia Boscà.   La família Boscà de Llutxent és originària   de la Pobla del Duc i apareix lligada a altres propietats importants com les del Parinou i Xetà. Per aquesta foia, poc dalt o baix, va transcórrer la visita del Vicari al voltants del   segle XVI en un succeït que arreplegà Fede Oriola al 2006 quan fullejà uns escrits de fra Tomàs que publicà al 1691. [1] Un document curiós que incloguem en aquest treball amb la redacció dels fets narrats pel mateix Fede en un article sobre la Casa de l’Aigua. « Fra Fuster, assenyala com el mont sant, o lloc on es troba