COL.LECTIU CULTURAL "EL SURAR"

                                                                                                                                         Foto Rafael Boscà La natura a poc a poc ens retorna el que es va endur el maleït agost del 2018. I afortunadament les pinzellades verdes van tapant el negre llenç. En aquesta ocasió comentarem la partida que dona nom a la nostra associació. És l’indret on s’ubica el pla de les Sureres més meridional del País Valencià. Al 1883 es troba el topònim com una partida del terme. El llutxentí José   Canet de Jacinto posseïa 10 fanecades plantades de figueres, oliveres i vinya a la partida del “Surar” segons cons...

  Encetem un apartat dedicat als noms lligats al món de la botànica. En un poble com Llutxent on el cognom més present ( Canyet Canet llatí Canna   i Cannetum seria lloc poblat de canyes)   prové d’una planta no podia faltar un relació de noms relacionats amb la vegetació. El pouet de Fancanoll  e ntenem que és un topònim format per l’aglutinació de fang i fenoll . Lògic coneixent la zona humida i argilosa que descriu el topònim. Un punt del terme on en temps passats anaven les dones a llavar la roba. Una de les investigacions més motivadores d’un historiador és ubicar l’origen d’un assentament poblacional. Si a més es data en temps llunyans el fet encara el fa més atractiu. Al monogràfic In Obsidione de Luxen de la col·lecció El cau de la Rabosa Alex Ordiñana i Fede Oriola busquen altra alternativa, potser complementària, a les Poasses. Establixen  suposicions els animen a afirmar que al pou de Fancanoll es podria ubicar un assentament romà  datat e...

                                                                                                                                                                               Foto Rafael Boscà El pla de la Catalana. El llinatge Català és lògicament i perfectament atribuïble al procés de repoblació impulsat per Jaume I. Aprofitem l’entrada per afegir un breu comentari sobre el substrat lingüístic de la nostra forma de comunicar-nos. Ens basarem en un article de Joan Veny [1] Caldria partir d’abans de l’...

    Una foia menuda molt   allunyada del nucli urbà, tocant terme de Marxuquera i que no fa molts anys encara es conreaven 16 bancalets. Mampresa inaudita si analitzem el lloc i la distància on s’hi troba. No debades   Cavanilles al segle XVIII es feia creus quan observava   en la nostra comarca com eren d’esforçats els homes de la terra . « Échase de ver por todas partes la industria é intel·ligència del cultivador, y se recrea el ánimo al considerar que la aplicació de aquellos hombres compite con la bondad del terreno, y que la superficie entera del valle anuncia a   cada paso la constancia y loable codicia de los habitantes los quales han complanado cerros, o formando en ellos graderías de campos anivelados, han reducido a cultivo sitios reputados estériles ; ... » , [1] [ 1] Les Observacions de Cavanilles (Valle de Albayda) 1797   El botànic valencià Antonio Josef Cavanilles. comença a recórrer Espanya l'any 1791per encàrrec de Ca...

                                                                                                                                                                        ...