COL.LECTIU CULTURAL "EL SURAR"

  La població des de temps immemorial desenvolupa al medi tot tipus d’activitats. La necessitat comunicativa obliga a ficar un nom als diferents indrets on es desenvolupa allò que realitza. A mesura que canvien l’estructures econòmiques i socials canvia la rellevància de l’espai del terme, però el seu nom , més o menys actiu,   perdur a.                                                                                                                                  foto Rafael Boscà ·           el forn del Campana...

                                                                                                                                          Foto: Rafael Boscà Comptat i debatut,   anem   a la faena. Comencem, com no podia ser d’altra manera, pel nom de la localitat que protagonitza aquesta aproximació toponímica.   Llutxent és...

  Amb la intenció d’animar a la participació del públic lector avancem el contingut dels topònims a presentar. Insistim que sol publicarem al blog una part   representativa dels topònims de Llutxent   agrupats per temes. Per evitar una planificació massa extensa anem a presentar   la temporalització de publicacions previstes per a l’actual any.   A les acaballes de l’any 2020 completarem la que fa referència al 2021.  Presentació........................ 4   de   setembre Planificació....................... 11 de   setembre  El topònim Llutxent El nom de Llutxent........... 18   de setembre   Activitats humanes el forn del Campanar....... 25   de setembre l’Almàssera..................... . 2   d’octubre l’hort Vell......................... 9   d’octubre   Fets històrics Calataiud...................... .... 16   d’octubre el pont del Rei................... 23 d’octubre el barranq...

  Foto Rafael Boscà El projecte en què està ocupat el col·lectiu cultural El Surar intenta recopilar la toponímia local de Llutxent.   Una iniciativa pensada en una vessant divulgativa per tal de fixar un corpus de paraules transmeses al llarg del temps i que formen part de la nostra cultura i per tant dels nostres objectius com a associació cultural. El patrimoni cultural d’un poble no sols comprén   les obres d’art materials també deu contemplar   les    creacions anònimes, sorgides des de l’ànima popular. Des de la promulgació de la Llei 10/2015, del 26 de maig   per a la protecció del Patrimoni Cultural Immaterial, els noms tradicionals dels llocs, o siga, els topònims amb què la col·lectivitat humana   que hi viu coneix i identifica el territori on habita,   són reconeguts com a patrimoni cultural immaterial . Són una font important de memòria que fomenta la cohesió i identitat d’un grup social. Raons suficients per justificar la nec...