ESBORRANY POSSIBLE PLANIFICACIÓ PROJECTE TOPONÍMIA LLUTXENT PER A L'ANY 2021 1. Fauna 1.1. el racó de la Serp.................... 15 de gener 2. Topònims d’origen religiós 2.1. antiga Església Parroquial....... .22 de gener 2.2. Ermita...................................... 29 de gener 2.3. Convent................................... 5 de febrer 2.4. Basílica.................................... 12 de febrer 3. Hidrònims 3.1. pou del Saurí............................ 19 de febrer 3.2. font del Rafal.................... ..... 26 de febrer 3.3. assut de Balica....................,.... 5 de març 3.4. sènia del Puntarró............... ... 12 de març 3.5. Poasses................................ .. 19 de març 4. Mal
La població des de temps immemorial desenvolupa al medi tot tipus d’activitats. La necessitat comunicativa obliga a ficar un nom als diferents indrets on es desenvolupa allò que realitza. A mesura que canvien l’estructures econòmiques i socials canvia la rellevància de l’espai del terme, però el seu nom , més o menys actiu, perdur a. foto Rafael Boscà · el forn del Campanar. NE . Els forns de calç darrerament han adquirit un protagonisme especial al si del patrimoni local. Són els vestigis d'una important activitat econòmica d'altre temps, Actualment formen part d'una xarxa patrimonial protegida i integrada en un particular enfocament cultural i turístic El llibre Pedra i calç [1] editat per l’ajuntament de Llutxent va retre un meres cut homenatge als esforçats calciners i dona bon compte de la importància que va tindre la cu
Foto: Rafael Boscà Comptat i debatut, anem a la faena. Comencem, com no podia ser d’altra manera, pel nom de la localitat que protagonitza aquesta aproximació toponímica. Llutxent és un vocable que prové del llatí. Sanchis Guarner a la seua Gramàtica valenciana (pàg 37) [1] així ho apuntava. Derivaria del nom romànic Lucius. Significaria doncs, lloc de Lucius. Abel Soler en La Vall d’Albaida en temps de Jaume I parla de la vil·la romana Luciana, desapareguda entre els segles III i IV al recer de la crisi de l’Imperi Romà. Tanmateix no és l’única hipòtesi, d’altres filòlegs apunten com origen ”lluc” (muntanya menuda) i fins i tot “llum” com a lloc brillant i amb molta claror. De totes les hipòtesis la primera teoria és la més acceptada. Al llibre “Toponímia, Geografia i Cartografia” del mallorquí Vicenç M. Rosselló comenta,